Taller Brossa

Fa pocs dies vaig fer el taller "Twittera Brossa" organitzat per la Fundació Brossa a l'encantadora llibreria Calders, un racó privilegiat de Barcelona.

L'experiència va consistir en 6 exercicis que calia resoldre amb certa rapidesa i penjar a la xarxa, concretament a twitter. Tot plegat va resultar força estimulant.

----------------------------

Aquestes són les diapositives que ens van passar que contenen els exercicis.

1. Escollir un vers de Brossa i acabar-lo

Resposta:

Paraula
suprema vibració
alhora
tan distant a l'acció.


2. Escriure un diàleg entre els dos personatge

Resposta:
- Tu ets la meva fi?
- Jo sóc el teu destí! Vols venir amb mi?
- Prefereixo quedar-me aquí.


3. Intervenir en el context més immediat i alterar-lo d'alguna manera.

Resposta:

4. Intevenir en el context més immediat i alterar-lo d'alguna altra manera.

Resposta:

5. Escriure un relat inspirat per aquest imatge.

Resposta:
Sola, eres tan bonica!
Però quan t'ajuntaves amb les altres
sols eres una més
dins aquella estranya multitud.


6. Creació d'un poema-domino entre tots els participants

Resposta:

"Brossa, brossa a l'ull! Ull de llebre. Llebre cega, cega d'amor. Amor a la inspiració "

"Nit creativa, creativa ment. Ment absorta? absorta amb temps. Tens tens. Tens temps aquesta nit?"

MNAC, Col·lecció d'art modern

José Lahuerta explicava la setmana passada al MACBA com es va replantejar la col·lecció d'art modern del MNAC, ara fa uns dos anys, dins el marc del "curs de Comissariat i Gestió d'exposicions" organitzat per ACCA (Associació Catalana de Crític d'art).

La taula mostra de forma esquemàtica els plantejaments que ens va explicar Lahuerta.

Reflexions personals

Aquest canvi d'orientació és simptomàtic de l'època que vivim.

Si en la modernitat l'home creia en una evolució de la història, en la superació d'una època anterior, en un progrés lineal cap a un fi; a partir de la postmodernitat es creu que la realitat és una multiplicitat de petits fets aïllats. La realitat no és una seqüència única i lineal, sinó que és una visió calidoscòpica.

El plantejament que ens ofereix el MNAC de la col·lecció podria beure de fonts teòriques com la de Gianni Vattimo (filòsof i polític italià de la postmodernitat) quan diu que la història són petits relats, són com dialectes, i que no existeix una gran llengua.

Aquesta forma d'estructurar la col·lecció d'art modern posa de manifest la voluntat d'explicar la pròpia realitat sense tenir la necessitat d'encaixar dins unes categories canòniques que no li són pròpies. Alhora, dins les categories que són pròpies de l'art català, com el modernisme i noucentisme, s'evidència l'interès de mostrar la diversitat i riquesa d'aquestes.