diumenge, 26 d’agost de 2012

El trofeu

Passejàvem de bracet per la Rambla al compàs del remor de la multitud que allí s'hi aplegava. En la distància, notava com la mirada incisiva de la Gertrudis se'm clavava a la jugular amb la precisió d'un bisturí quirúrgic.
Jo no sagnava gens ni mica, i per sota el nas se m'escapava un somriure maliciós.
Sovint, amb enginys admirables, l'havia vista actuar amb dobles intencions, amagant els seus interessos llòbrecs.
Ara, en canvi, en contemplar-nos, l'enveja que desbordava la seva ànima inquieta es reflectia, sense dubtes, en el seu rostre.
Jo, més per educació que no per ganes, sempre havia actuat de forma discreta. 
Ara, en canvi, feia repicar sorollosament els meus talons sobre l'asfalt, i m'aferrava al braç d'aquell home exhibint-lo ostentosament als ulls de la Gertrudis, com si d'un valuós trofeu es tractés.
No obstant, no negaré mai que la Gertrudis va ser, sempre, una bona rival.