dimarts, 11 de desembre de 2012

Un brot d'esperança


Tenia el cor podrit. Ningú no n'hauria donat dos duros. S'em va glaçar la sang en el mateix moment d'entrar-hi. Aquell cor era com una cloaca.

Sentiments corruptes en estat de descomposició desprenien una pestilència insoportable, i els pixums i vòmits que impregnaven les parets de tan apreciat òrgan em van fer venir nàusees. Mentrestant, en l'arteria pulmunar, uns corbs famolecs em miraven de raüll tot picotejant un tros de carronya d'allò que un dia bé podia haver estat alguna bona cosa.

L'entorn malsà feria tant la salut com l'esperit, de manera que vaig haver de tapar-me el nas i tancar els ulls per poder continuar el camí, però un gest generós estrangulat el mig del pas em va fer ensopegar.

Afortunat incident, quan en caure de quatre grapes vaig alçar la vista i vaig veure que malgrat tot, contra tot allò que es podria preveure en aquestes condicions, sota una roca, damunt el ventricle esquerre, un brot d'un sentiment pur, noble i desinteressat, naixia verd i formós davant els meus ulls incrèduls obrint-se pas entre les deixalles i la malesa.


diumenge, 26 d’agost de 2012

El trofeu

Passejàvem de bracet per la Rambla al compàs del remor de la multitud que allí s'hi aplegava. En la distància, notava com la mirada incisiva de la Gertrudis se'm clavava a la jugular amb la precisió d'un bisturí quirúrgic.
Jo no sagnava gens ni mica, i per sota el nas se m'escapava un somriure maliciós.
Sovint, amb enginys admirables, l'havia vista actuar amb dobles intencions, amagant els seus interessos llòbrecs.
Ara, en canvi, en contemplar-nos, l'enveja que desbordava la seva ànima inquieta es reflectia, sense dubtes, en el seu rostre.
Jo, més per educació que no per ganes, sempre havia actuat de forma discreta. 
Ara, en canvi, feia repicar sorollosament els meus talons sobre l'asfalt, i m'aferrava al braç d'aquell home exhibint-lo ostentosament als ulls de la Gertrudis, com si d'un valuós trofeu es tractés.
No obstant, no negaré mai que la Gertrudis va ser, sempre, una bona rival. 







dilluns, 30 de juliol de 2012

15M


Una noia es manifesta pacíficament durant el 15M de l'any passat.
En el seu moment, la imatge em va semblar un senyal esperançador per a un possible canvi...

dilluns, 23 de juliol de 2012

Absència




Avui la pols m'ha portat records de tu, però no he caigut en la tristesaAvui la teva absència ja no em fa plorar: ara sé que quan tanco els ulls sempre et puc abraçar.

dissabte, 19 de maig de 2012

Ros-ella






















Quin dels dos montatges preferiu? el de dalt o el de baix? animeu-vos a dir la vostra....


dimarts, 15 de maig de 2012

L'home irregular

La seva forma de creixement era irregular.
Creixia, s'engreixava i s'expendia per totes bandes com si uns fils invisibles l'estiressin cap als confins de l'univers però de cop, quan el seu tamany ja resultava inqüestionablement esperpèntic, quan als ulls de tothom la seva deformació grotesca no tenia amagatall possible, de cop, començava a decréixer de nou. Es feia cada vegada més prim, més petit i més escanyolit. I jo, mai s'havia com me'l trobaria: si fet un gegant del pi o fet un cigronet.

Sovint pensava en la seva mort, divagava sobre com moriria. Potser seria de forma espectacular, quan fos tan gran i tan gras, fent una sorollosa explosió i escampant els seus òrgans arreu o potser, per el contrari, de forma totalment discreta i deseparcebuda: encongint-se més i més fins que la seva sombra ja no fos ni sombra i acabés desapareixent del tot. 




divendres, 27 d’abril de 2012

Mercat del llibre de St. Antoni







El diumenge al matí el mercat de Sant Antoni reemplaça els llobarros i les cols per llibres i revistes convertint-se en una petita i bulliciosa fira plena d'encant i de curiosos. Pels voltants, nens amb els pares o els avis intecanvien cromos de pokémons o de futbol. És un micromon amb personatges i lleis pròpies amb cert regust nostàlgic. 
M'encanta anar-hi perquè sempre tinc la sensació que descobriré un gran tresor: un llibre clandestí, prohibit durant la dictadura, de tiratge reduit que em transportarà a una época misteriosa i inquietant; una portada bellíssima d'una novel·la que desconeixia i em farà caure la llagrimeta; unes nines retallables de principis del XX que em recrearan una infància idealitzada o potser la primera edició en versió original del còmic Incal (per dir-ne algun) que farà les delicies del meu freak-company. Mai se sap!

dimarts, 10 d’abril de 2012

Sense títol

No deixem de jugar perquè ens hàgim fet vells. Ens fem vells perquè deixem de jugar. (George Bernard Shaw)

divendres, 16 de març de 2012

Montse Argerich

Hi ha gent amb qui et sumes i n'hi amb la qui et restes i la Montse, definitivament, és de la primera mena.

Ja fa anys que ens trobem els caps de setmana per provar, experimentar i xerrar sobre la vida i l'univers. Ens motivem molt! Entre nosaltres s'ha generat una amistat-complicitat que valoro especialment.

Ella és fotògrafa per passió i vocació. El seu estil és clàssic, intimista i poètic. El seu treball mostra una evolució constant de recerca cap a un ideal de bellesa pròpi.

Avui us presento la marca que li he fet. Hem descartat els elements icònics de fotografia i amb un sobri blanc i negre hem jugat amb la "A" d'Argerich com a símbol principal; una "A" de gran expressivitat amb formes molt gestuals.



divendres, 9 de març de 2012

Conspiracions



El teu instint depredador
famolenc de carnassa
no t’ha fet avui
un gran favor...

He sentit les dones sigil·loses
xiuxiuejar per les raconades...

Les he sentit conspirar contra tu...

No sé quantes vides tens gastades
però, vigila que aquestes
tenen les urpes ben afilades...

divendres, 3 de febrer de 2012

Streaks

Aquesta imatge l'he fet pel company Pare Qvàntic, vocal del grup Streaks de death metal.
La imatge il·lustra la cançó mancances pel llibret del nou CD que estan preparant.
Salut i força per a tota la parròquia!



Mancances, Streaks

La teva flaire em porta 
records de la meva vida
i tot sovint em penso 
que tot ha estat mentida
que les carícies fetes 
damunt del llit d'un altre
són testimoni mut 
de que hi hagut...mancances
mancances d'estima
mentre que algú s'ho mira
mancances de sexe 
quan et desitjo al vespre
mancances d'amor
mentre m'aguanto els plors
mancances, mancances 
mancances i més mancances.

Tu en solitud
i a la foscor 
la meva ment pensa en tu.

Quan el seny em dóna l'esquena
i el món dels somnis m'obre la porta
el desig es fa irresistible
llavors et vinc a buscar
de tant en tant necessito tenir-te
de tant en tant necessito besar-te
quan et posseeixo em sento més lliure
deixa'm entrar en tu de tant en tant.

dilluns, 30 de gener de 2012

Eros, fília o àgape
































Tenia el cor noble i la llengua llarga.
S'acostava als quaranta
però defensava les seves idees
amb passió adolescent.

M'atreia irresistiblement. 
No sé si era eros, fília o àgape
però que era amor,
      d'això no en tinc cap dubte.