dilluns, 5 de setembre de 2011

Dret a l'habitatge

Aviat sortirà la revista Papermind especial "indignats". Cadascun dels participants d'aquest número il·lustrem un dels aspecte que es van debatre a les assemblees del 15M i que, continuen candents.

La premisa que he representat és: "Ajudes al lloguer per a joves i per a persones amb pocs recursos"

La peça és una simplificació de la idea. Es tracta d'una casa amb l'entrada massa enlaire per accedir-hi fàcilment. L'escala és la metàfora de l'ajuda. La peça es plega per la meitat i es pot reutilitzar, per exemple, com a punt de llibre.



Amb la crisi, la impossibilitat de pagar la hipoteca o fer front a un lloguer ha augmentat. I el fet que tinguem disparat l'índex de desocupació i els sous siguin bastant lamentables per la majoria de població, no ajuda gens. Això és un peix que es mossega la cua.

Els desnomamets són continuament notícia. Segons "Plataforma d'afectats per la hipoteca" a Catalunya hi ha 40 execucions hipotècaries cada dia. Des de fa més de dos anys que es treballa perquè es modifiqui la llei hipotecària i inclogui la dació en pagament, segons la qual, cedint el pis queda liquidat el deute. Això, sembla just per a molts.  De fet, pels que no entenem res en economia, i només veiem les conseqüències, ens costa bastant entendre que si et fan fora de casa hagis de continuar pagant pq resulta que ara el valor dels pisos és inferior. Fer un nou acord amb el banc, aquest cop de lloguer, que suposi un cost menor, sembla una bona solució per no anar al carrer. Els bancs s'haurien d'adaptar als nous temps... prou que l'estat (amb diner públic) els va ajudar quan a ells els hi va caldre. També, polítiques més socials, que estudiïn cada cas concret i incloguin la figura d'un mediador per arribar a acords entre propietaris i llogaters és un camí.
 

Per altra banda, segons publicava el Periodico el passat 8 d'agost, sembla que s'adapta més als temps que corren, la iniciativa portada a terme a Barcelona on es flexibilitzen les condicions per als pisos de lloguer protegit per a "joves". En un principi l'usdefruit de les vivendes estava pensat per 5 anys, temps que es considerava suficient perquè els joves trobéssin l'estabilitat econòmica. A partir d'ara, es podran quedar per un temps indefinit, sempre que segueixin complint els requisits econòmics, és a dir, tenint uns ingresos de pena i no tenint cap propietat. Així que el concepte "jove" queda una mica diluït. L'habitatge no és només problema pels joves...
  
I per últim fer una breu referència a les persones anomenades "senses sostre", ja que el nombre n'ha augmentat espectacularment. Dades del Instituto Nacional de estadística assenyalen que entre 2008 i 2010 a Catalunya l'augment ha estat d'un 54,5% més. Tela,tela...