divendres, 25 de febrer de 2011

Amors peribles


Contra tot pronòstic d'àugurs insignes
i encenent la ira dels nostres déus estimats.
Contra la voluntat dels nostres pares
i el rebuig dels nostres fills.
Contra el nostre propi jurament
i el descrèdit de la nostra paraula.
El nostre amor només va durar,
el temps que va durar...



divendres, 18 de febrer de 2011

Escaner 1. Fragilitats.

Damunt l'asfalt t'he recollit.
Sabia que em guardaves
el teu somriure més bonic.
(Ningú ho ha vist.)

Clicar damunt la imatge per ampliar

dimarts, 15 de febrer de 2011

Conversa VI. Noves flors




GUA NEGRE: Dóna’m la mà, si et plau, dóna’m la mà. No puc més. 
GUA ROSA: Te la donaré, però sense tocar-te. 
GUA NEGRE: Sense tocar-me? Però em cal agafar-me, agafar-me amb força. Estic desolat. 
GUA ROSA: Ets tu qui t’has d’alçar amb el teu esforç, amb el pes que carregues, ja ho sé, però has de caminar i, així, a poc a poc, s’anirà alleugerint. 
GUA NEGRE: Sense el teu ajut no puc. Tot està negre, tot, no veus la meua mà? 
GUA ROSA: Et donaré la meua, doncs. Obre els ulls. La veus? Té el color suau d’una rosa. Te la donaré, però sense tocar-te. 
GUA NEGRE: I com ho faràs? 
GUA ROSA: Ho faré… amb paraules. Una mà de paraules.

..........................................................................................................................
La conversa VI l'ha escrit "Noves Flors". De Noves no en sé gairebé res, ni tan sols el seu nom real!. El seu bloc és un dels primers que vaig descobrir i encara continuo seguint... És un espai encantador, femení, delicat a nivell de continguts. Val la pena entretenir-s'hi una estona. Moltes gràcies Noves!
..........................................................................................................................
foto: Rokins 

dimarts, 8 de febrer de 2011

Conversa V. Jordi Llavina


Un tovalló blanc va coincidir, en un casament gitano, amb un bitllet de 700 euros. Tots dos, cadascun per la seva banda, van fer mans i mànigues per allunyar-se de la pudor de salsa i de restes de menjar que hi havia als plats que els cambrers encara no havien retirat i acostar-se més o menys secretament.

—Mai no t’havia vist de tan a prop. ¿Saps?, els tovallons som papers modestos...
El bitllet, però, no estava disposat que l’adulessin:
—Doncs a mi m’encantaria ser com tu: un trist tovalló blanc, encara net... ¿Et puc tocar? ¿Puc fer-te un petó en aquest trèvol de quatre fulles?
El tovalló es va encongir. El bitllet anava massa de pressa. Li havia dit trist tovalló. ¿No era un excés de confiança? I també li havia dit encara net, com si la seva blancor fos cosa d’un miracle. D’un miracle a punt de fer-se fonedís.
—¿No vas massa de pressa?—va respondre.
El bitllet es va mirar el tovalló com el director d’una multinacional es mira el conserge o la dona de fer feines: de dalt a baix. Era un bitllet de 700 euros. Repeteixo: era un bitllet de 700 euros.
—¿Perdona?—va respondre el paper moneda. I encara va tornar a formular la pregunta, que no era ben bé una pregunta—: ¿Perdona?
El tovalló no es va mossegar la llengua:
—Ara, el primer convidat a la festa m’agafarà al vol i es netejarà la bocota bruta en la meva blancor. ¿Et sembla més indigne això que el que tu representes: la pintura del poder i del sistema? Digues, ¿t’ho sembla? Quan un d’aquests fantasmes vulgui fer el fatxenda davant la família, ens agafarà a tu i a mi pel ganyot. Ens posarà la flama d’un encenedor sota el cul, per encendre’s el puro. ¿Saps?, a mi potser em deixarà de banda: no sóc digne d’ell. Però jo cremo d’una mena de manera que no en tindria prou, amb el meu foc. Jo sóc un rebel. En canvi tu, bitlletet orgullós, tu cremaràs com un bri de palla seca. Aquesta serà la teva humiliació, ves per on. ¿Em sents? ¿No te’n vagis? ¿Què fas? Déu meu, quina flama... Escolta, jo no volia...


..........................................................................................................................
El conte de la Conversa número V és fruit del polifacètic Jordi Llavina: escriptor, poeta, crític literari i presentador de ràdio i televisió. Si voleu seguir-lo, el trobareu al facebook i tb podeu escoltar-lo a "L'ofici de viure" de Catalunya Ràdio com a col·laborador. Tot un plaer tenir-lo com a conversador. Moltes gràcies Jordi!  
..........................................................................................................................
foto: Rokins