dissabte 12 de novembre de 2011

Espirals

Es va desmaiar dibuixant una bella espiral.
A terra, ningú l'esperava.



















8 comentaris:

XeXu ha dit...

Malauradament, les espirals que ens fan anar per terra no solen ser massa belles...

Rokins ha dit...

Xexu, tanco els ulls i imagino algú caien mentre el seu cos descriu una espiral, només pel moviment en si mateix, ja ho trobo bonic...

Eduard Crispi ha dit...

....quin bokeh !! ...això és de professional! Una imatge encisadora! Enhorabona i fins aviat!

novesflors ha dit...

Cau en la voràgine infinita de la geometria i se sent caragol (una idea per a un petit relat, potser :).

Ángel ha dit...

Los brillos, el desenfoque tan cremoso y el virado envuelven el caracol y lo engrandecen.
Un abrazo

Montse Argerich ha dit...

Espirals que t'atrapen en la seva màgia....
a mi, m'hi has transportat.

Òscar ha dit...

Espirals molt i molt bonics com sempre fantàstica foto !!

Maribel ha dit...

ui...vaia fava jeje. Genial la presentació !!! petonàs