divendres 14 d’octubre de 2011

Ràbia





Rancúnia que et rosega el cor
cada vegada més roí.

D'una revolada
fots un cop a la taula.
La ràbia explota
deixa un rastre atroç:

Crits posseïts
rebenten timpans.
Pèls arrissats
ulls desorbitats.

Cadires i llibres
volen al teu pas.
Finestres trencades
làmpades trinxades.
Sabates follades
arran del meu cap.

Pluja de papers
plomes de coixins,
la ira es propaga
desde molt endins!

Correcció ortogràfica: Judit Pons 

7 comentaris:

Ángel ha dit...

Transgresora, inquietante. Bella
un abrazo

Edu Crispi ha dit...

...quin triptic! ...bn, format cuadrat, cut out vermell. una barreja impresionanat i genial. Petons!

Montse Argerich ha dit...

Reina!!! Estàs d'un SUBIDON!!!!
Impressionant text i imatges!!

Alba ha dit...

Un tríptic genial!! M'agrada el roig... de la ràbia.

Jo també sóc de les de fotre cops a la taula... però sempre m'acabo fent mal.

M'ha agradat descobrir el teu bloc, t'aniré seguint!!

Clidice ha dit...

Impressionant, encara que, com a bona covarda, reconec que m'amagaria sota la taula :)

Galderich ha dit...

Ostres... estic impressionat per la imatge i text.

Maribel ha dit...

Que fàcil que és transportar-se amb els teus treballs !! puc passar de la màgia a la ràbia sense ni tan sols tancar els ulls...petonàs artistassa !!!