dissabte, 9 d’abril de 2011

Diògenes







Al llarg d'aquesta setmana, de camí de casa a la feina, he recollit tot tipus de rampoines amb la intenció de divendres a la tarda fer-ne alguns collages i fotografiar-los.
Té alguna cosa màgica aquesta mena de processos.... tornar a mirar amb ulls renovats tot tipus de deixalles intentant donar nous significats als objectes i/o descobrir què et volen dir:
—No ens llenceu, tenim coses a aportar encara! Som interessants! No ens doneu per perduts! Jo sóc una ploma esplèndida havia d'haver format part d'una boa d'artista de cabaret, i no pas d'un plomall per treure la pols. Com m'haig de veure!
A més, és un exercici contra la rutina diària fantàstic i no es menja tant de temps. Et descobreixes a tu mateix emocionan-te pq has trobat un guant destrossat quan portaves tres dies seguits trobant només burilles de tabac...
S'ha d'afegir, que per fer aquests collages, he estat del tot honesta: no he colat cap objece "trucho" per fer la composició més atractiva, tots són trobats a peu d'asfalt. Per mi és important aquest tipus de cosetes per donar un sentit a tot plegat. Us ho recomano!