divendres, 23 de juliol de 2010

Un pacte

Va arribar puntual i amb pas ferm; tenia la mirada buida i el rostre pàl·lid. Se'm plantà al davant i, sense articular paraula, va obrir la bossa, va treure'n un paquet embolicat amb paper de plata —que bé podria haver-se confós amb un entrepà de fuet— i me'l va entregar. El vaig agafar, dissimulant les meves presses, i vaig preguntar-li si estava segur del pas que anava a fer. Li vaig comentar que no hi havia marxa enrere, que jo no estic per collonades, que un pacte és un pacte i que no es pensés que seria com el de l'Estatut. Em va respondre amb un "sí" rotund, ple d'orgull i ambició, i se'n va anar.

Jo, roig d'entusiasme, vaig obrir el paquet lluent i vaig somriure complagut mentre em pentinava els pèls de la cua i contemplava aquella ànima encara fresca, que feia aquella oloreta tan bona d'il·lusió i cobdícia. Aquesta vegada havia resultat insultantment fàcil. Correcció txt: mefistofel.es