dijous, 17 de desembre de 2009

Marla


Em feia certa por, però no podia deixar de mirar-la.
Era tan humana que semblava d'un altre planeta.

Amb el temps es va convertir en la meva confident.
Sabia que ella no em jutjaria mai, estava més enllà de tot això.
Quan va desaparèixer tenia la certesa que no en trobaria cap altra d'igual.

En el meu record, eternament jove.

Correcció txt: Judit Pons. Petit homenatge a la estimada amiga Olga.


(Clicar damunt la imatge per ampliar)