dimecres, 20 d’agost de 2008

Absurd

Un noi amb cara de pocs amics i amb el pijama malgirbat està mig assegut al tamboret de la cuina. Té una tassa als dits i remuga entre dents. Una noia entra en escena.
noia - Hola rei! Ja t'has llevat?
noi - Sí, evidentment que m'he llevat. No veus que m'estic prenent un cafè amb llet?. Ah! I per cert, de rei, en aquest país només n'hi ha un, i a mi encara em sobra.
noia - Carai! Sí que ens hem llevat esplèndids avui!
noi - Tu no ho sé, però jo no. De fet, tinc un mal de cap terrible!
noia - Potser t'has refredat?
noi - Ja. Potser sí o potser no. Qui sap!
noia - Joder, tio! Sembla que ens hem llevat amb el peu esquerre!
noi - Ai sí, guaita, que m'he llevat a peu coix, si et sembla...
noia - Ai, home! És un dir!
noi - Ah! Vaja... segurament serà que no cal dir tant!
noia - El que vull dir, per si no m'has entés, és que sembla que t'haguis afilat la llengua aquest matí!
noi - Uuuu! Mira quina casualitat, perquè a mi just em sembla que el més afilat d'aquesta sala són les ungles dels teus peus, que aquesta nit no paraven d'esgarrapar-me!
noia - Mira, guapo! T'estàs passant! Vés a fer un volt, a veure si t'aireges una mica, que això està molt carregat!
Silenci breu. El noi fa un sospir sec, es tapa el rostre amb les mans i diu:
noi - Estàs molt guapa avui!
La noia, perplexa, aixeca les celles, fa un sospir llarg, es relaxa, se'l mira i li pregunta:
noia - Vols dir?
El noi es destapa i sense immutar-se respon:
noi - Sí, si no ho hagués volgut dir, no ho hagués dit!
noia - Grrrrr...

Correcció: Xavier Faraudo
------------------------------------------------------------------------------------------------
A vegades es produeixen situacions absurdes, converses absurdes, les discusions són les reines de les converses absurdes!
D'altres utilitzem el llenguatge per preguntar coses que són òbvies, com ara quan trobes un amic amb la cama trencada i li preguntes si s'ha fet mal...
També parlem en plural per fer preguntes compromeses... Tot això em diverteix molt.

divendres, 1 d’agost de 2008

Camins

CAMÍ DE L'HORT
La terra rebenta i generosa ens ofereix els seus fruits. Productes de primera qualitat pel seu color, olor i sabor. Després d'un temps prudent de dedicació i constància el final es produeix la metamorfosi.
Gràcies als meus pares per omplir-me la boca de sensacions!
Són d'aquelles coses que no tenen preu!

CAMÍ A ZONA
És Agost, avui no fa tanta calor. Surto de poble sec, barri obrer i amb molta immigració on hi han més locutoris que vivendes. Entro al metro. Em fixo amb una nova icona que han afegit a les escales mecàniques, unes xancletes, molt estiuenc... Arrivo a plaça Catalunya. Al terra de la sortida del metro hi han uns "stickers" preciosos d'unes mans dibuixades a mà en diferents posicions. M'imagino un noi fent els dibuixos a casa seva i després, venint a enganxar-los entrada la nit per no ser descobert. Això si que es amor a l'art!... Torno a la relitat quan, just sortin del metro, un Paquistani m'ofereix "sosas". Rebutjo l'oferta i la vista se'm desvia mirant la instal·lació d'un senyor "neteja botes" que hi ha el principi de les rambles. L'estampa del senyor amb les dos cadires forrades de vellut vermell i els seus estris de treball, esperant algun client, té alguna cosa nostàlgica que m'atreu irressistiblement. Continuo el meu camí cap a la feina... banc, paperera, semàfor, coloms, pas zebra, farola, mmm... que bonica la farola... Barcelona està força buida, tothom és de vacances, només hi han turistes... finalment arrivo a Zona... força puntual...