dilluns, 12 de maig de 2008

Dolor

Mai no hauria imaginat haver d'experimentar una sensació tan dolorosa. Millor hagués estat suportar una de les pallisses que en Ramir apoquinava als seus gossos d'atura.
El viatge cap aquí va ser divertit. En Joan conduia i jo, traient el cap per la finestra, cantava alegrament.
De cop, em va fer seure bé i em va manar callar. El paisatje es va tornar estrany, condensat, sorollós. Blocs de formigó sorgien per aquí i per allà com bolets i una mena de cacera de vehícles s'havia iniciat per aquells camins asfaltats.
M'anava encongint, estava espantat, m'arraulia al seient en un precari intent d'amagar-me.
Al cap d'una estona, va aparcar en un lloc més tranquil. Vaig respirar alleujat, content que s'hagués acabat aquella bogeria de persecució. Després va obrir la porta i vaig baixar d'un salt; s'em va atansar i em va tocar el cap amistosament donant-hi uns copets mentre jo movia la cua alegrement.
Finalment, em va dir: "no pateixis algún pixa-pi d'aquests d'arreplegarà". Després va marxar....

Correcció textos:Xavier Faraudo