divendres, 28 de desembre de 2007

Gata


Temps d'espera

Camí de pedres

La màscara dels Nadals

Febleses

Quan eclipsat per un sentiment amarg de tristor o agonia
vegis com la il·lusió s'esmunyeig entre els dits
absorbida pel remolí absurd d'aquests dies.

Quan et sentis tan atabalat,
tan profundament ferit per qualsevol estupidesa

i l'apatia i la indiferència s'apoderin de tu
fins a l'últim racó de la teva existència.


Quan et sentis tan estrany, tan rar en companyia,
quan totes les teves febleses s'ajuntin
per portar les regnes de la teva vida.

Només espero de tu que sàpigues trobar la sortida més digna.